18 d’octubre: Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers Humans: una xacra social que ens afecta a tots - Presentació del llibre “Una altra guerra freda: Estats Units, Rússia i Xina”, de Ferran Fullà - Fundació apip-acam

El tràfic d’éssers humans és un delicte complex que pateixen milions de persones arreu del món. El Protocol de Palerm, establert per prevenir i combatre aquest crim, ho defineix com la captació de persones a través d’amenaces, coaccions o enganys aprofitant-se d’una situació de desigualtat i vulnerabilitat amb finalitats d’explotació sexual, treballs forçats, mendicitat, extracció d’òrgans, matrimonis forçats o creació de grups armats.

Però el tràfic d’éssers humans va molt més enllà d’aquesta definició. Darrere de cada cas de tràfic trobem històries de vida de persones reals, amb somnis i experiències diferents, que es van veure abocades a un cicle de violència i enganys. Una d’aquestes històries és la de Blessing, una dona nigeriana captada pel tràfic i forçada a exercir la prostitució.

Somniava amb ser metgessa

Abans de ser una mercaderia en mans de proxenetes i explotadors, Blessing vivia en una granja en un poble de Nigèria amb la seva nombrosa família. Malgrat tots els obstacles que es va trobar, va aconseguir graduar-se a l’escola primària i secundària. “Si hagués pogut continuar estudiant, m’hauria agradat anar a la universitat. M'hauria agradat ser doctora”, explica.

Quan tenia 22 anys, Blessing va experimentar un desengany amorós que gairebé li va costar la vida. Va ser llavors, en un moment de vulnerabilitat emocional, quan va conèixer a Madame Joyce. Ella li va prometre un futur prometedor al Marroc, on podria trobar treball fàcilment i ajudar la seva família a sortir de la pobresa. A canvi, “només” li demanava 1.000 euros pel viatge.

Malgrat que estava terroritzada per deixar el seu poble, la manca d’oportunitats, les males condicions de vida i el desig de començar de zero, la van portar a acceptar la proposta. “Estava segura de voler prendre aquest risc perquè, en un futur, els meus fills no haguessin de passar pel mateix que jo havia passat”, narra Blessing.

Blessing sabia que el viatge al Marroc seria dur, però no que estaria marcat per la mort, els robatoris i les violacions. Quan va arribar al seu destí, exhausta i traumatitzada per les experiències viscudes, Madame Joyce va canviar les condicions del seu tracte: hauria de pagar el seu deute treballant a Espanya.

Per assegurar-se que Blessing no la denunciés a la policia o intentés fugir, va ser sotmesa a un ritual vudú i va haver de jurar que pagaria el seu deute. Aquesta és una pràctica habitual en el tràfic de persones: els explotadors coneixen les creences i supersticions de les dones captades i se n’aprofiten per sotmetre-les.

Dies després, ella i 17 noies més van viatjar a Espanya. Un cop aquí, Madame Joyce els va explicar quina seria la seva vida a partir d'ara: treballarien com a prostitutes en un local d’Almeria fins que paguessin el seu deute, que havia augmentat a 40.000 euros. També, els cobrarien 500 euros mensuals per la seva manutenció. En incrementar el deute de forma exagerada i obligar-les a pagar un extra pel menjar, la roba o l'habitació els proxenetes s'asseguren que no puguin escapar de les seves xarxes.

Blessing va estar confinada en aquest local durant un mes. En aquest temps la seva vida va consistir a complaure els clients i rebre pallisses per part de la seva madame. Pels proxenetes i els consumidors, ella va deixar de ser persona. Era una mercaderia amb la que fer negoci, element clau per entendre el tràfic d’éssers humans. Les víctimes viuen un procés de deshumanització i cosificació, perdent els seus drets fonamentals, com el dret a la vida, a la llibertat sexual, a la integritat física, a la seguretat personal o a la llibertat d’expressió.

Finalment, un client li va oferir ajuda per escapar i Blessing, desesperada i tement per la seva integritat física, va decidir córrer el risc i fugir. Va viatjar fins a Barcelona.  La  Fundació Apip-Acam la va acollir i li va donar  suport,  atenció personalitzada i un acolliment integral,  ajudant-la a començar una nova vida.

Va començar un procés de curació psicològica, ja que les conseqüències del tràfic afecten les víctimes de manera profunda i en tots els àmbits de la seva persona. És per això que necessiten una atenció integral per a acceptar totes les experiències traumàtiques que han viscut i reprendre el control de la seva pròpia vida.

Blessing ha assolit poc a poc el control de la seva vida, ha  trobat una feina i casa pròpia.  Ara, viu amb la seva filla, està estudiant per treure’s el permís de conduir i està decidida a complir els seus somnis.