El tràfic d’éssers humans és una pràctica violenta i cruel que pateixen milers de persones arreu del món. És una de les formes de benefici econòmic il·lícit més comunes en la nostra societat i ja és considerada com la nova esclavitud del segle XXI. Un dels elements que el caracteritza és que es tracta d’un fenomen summament determinat pel gènere: ¾ parts de totes les víctimes europees són dones i nenes.
La Fundació Apip-Acam lidera, des dels anys 80, diferents projectes i iniciatives per a fer efectiu el dret de les dones en entorns de prostitució a l’atenció social i residencial. També treballa des del fenomen de la globalització econòmica per visibilitzar i promoure mecanismes de protecció i atenció integral a les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, així com per al desenvolupament de programes de prevenció i inserció per a dones, i dones transsexuals, que es troben en situacions d´extrema vulnerabilitat i prostitució.
Avui 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, parlem amb Natalia Massé, per saber quins són els obstacles que pateixen aquestes dones per abordar amb èxit el mercat laboral i si estem fent el necessari per tractar i erradicar aquesta xacra. Natalia és la coordinadora del programa Dones de la Fundació Apip-Acam, sociòloga i experta en gènere i migracions sobre aquest fenomen.
Com definiries el tràfic d’éssers humans?
És una vulneració de drets fonamentals de les dones i un delicte d'escala internacional, al qual no podem donar l'esquena. Ens hem compromès a lluitar contra aquest crim i protegir les víctimes internacional, nacional i localment.
I en què consisteix?
Consisteix en captar i traslladar persones utilitzant coaccions i enganys i aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat per explotar-les amb finalitats diverses. Avui en dia, en els nostres entorns més pròxims, aquestes dones es converteixen en esclaves sexuals i laborals, són víctimes de matrimonis forçats o són obligades a gestar nadons il·legalment per la seva venda, entre altres pràctiques.
Como dius, una de les finalitats del tràfic és l’esclavitud sexual. Creus que hi ha un vincle entre la prostitució i l’explotació sexual de dones i nenes?
Sí, sense cap mena de dubte. El tràfic de dones és una pràctica necessària per “reclutar” dones i nenes pel món de la prostitució. Sense recórrer a aquest delicte no es podria cobrir la demanda creixent de dones per ser explotades sexualment a carreteres, clubs, pisos i plataformes digitals. Així, ambdós fenòmens són inseparables.
A què et refereixes quan parles d’explotació sexual en plataformes digitals?
Cada vegada hi ha més formes d’explotació sexual i una d’elles és la pornografia. La utilització de les noves tecnologies per part de proxenetes i traficants és cada cop més freqüent i ens hauria d’alertar. El que és delicte en el món real, ha de ser-ho en el món virtual i, per això, hem de preparar-nos per a poder detectar i protegir aquestes víctimes
Com ha afectat la pandèmia de la COVID-19 a les víctimes de tràfic o a les dones que exerceixen la prostitució?
Moltes dones, que ja estaven en etapes d’autonomia i havien aconseguit refer les seves vides, han perdut les seves feines. La inserció laboral és una de les estratègies més efectives per l’èxit d’aquests processos d’integració. Per això, la pèrdua d’aquests llocs de treball ha afectat molt negativament a dones que ja havien aconseguit desvincular-se de la prostitució de subsistència.
A més a més, l’aïllament social provocat per la COVID-19 ha provocat que moltes víctimes recordin moments traumàtics de les seves vides passades, provocant retrocessos en la seva recuperació i nous brots d’estrès posttraumàtic.
Natalia Massé.
Què fa Apip-Acam per lluitar contra el tràfic i la prostitució?
El programa Dones de la fundació ofereix una atenció integral a les víctimes de tràfic per tal de protegir i recuperar tant aquestes dones com els seus fills/es menors. En col·laboració amb les administracions públiques desenvolupem programes integrals que inclouen des de l´acollida social i residencial, a l’assistència jurídica especialitzada, psicològica i també proposem formacions i acompanyament en tota mena de tràmits i sol·licituds.
També fem tasques de sensibilització en tots aquells fòrums en els que participem per visibilitzar la implicació que té la gran demanda, l’altíssim consum de prostitució i pornografia i la indústria criminal que es lucra de l’explotació de les persones més vulnerables.
Una de les nostres darreres accions per combatre aquest delicte és la creació d’un compte d’Instagram, Apip-Acam- Dones. Volem que sigui una plataforma per promoure les nostres activitats i serveis, oferir informació útil a les dones i compartir experiències. Busquem la sinergia amb la societat civil, i sobretot amb la població jove, perquè el tràfic ens ha d’interpel·lar a totes i tots. Volem que com a comunitat tothom sigui partícip d’aquest objectiu.
Així les noves tecnologies poden ajudar a millorar la seva situació?
Les noves tecnologies són aliades en múltiples aspectes de la lluita contra el tràfic de persones. La traçabilitat del delicte deixa un rastre sempre a internet i també ens permet a les xarxes de suport difondre i sensibilitzar. Però no deixa de preocupar-nos la utilització d’aquestes eines per a la captació de noies joves per explotar-les sexualment. Canals digitals on es presenta la prostitució i la pornografia com fórmules fàcils i idealitzades d’obtenció de diners, molt allunyades de la realitat que es viu.
Avui és el 8M. Què cal per canviar aquesta xacra? Un desig pel futur.
Ha d’existir un compromís total de tota la societat en aquesta matèria. Les dones que es desvinculen de la seva situació d’explotació necessiten que la societat posi a la seva disposició totes les eines necessàries per a la seva integració. No pot ser que la seva inserció sociolaboral depengui només de la seva capacitat de resiliència.
Necessitem lleis, plans específics que tractin aquesta realitat amb mesures concretes i formacions especialitzades per tots els agents que intervenen. Necessitem acabar amb la impunitat que té aquest delicte per poder reparar el dany ocasionat a les víctimes.
Hem de construir una societat d’acollida amb unes polítiques públiques d’ocupació adaptades que sostinguin les necessitats bàsiques d’aquestes dones i perquè aconsegueixin desenvolupar els seus itineraris de vida de forma autònoma. En definitiva, tota la societat ha de lluitar amb les dones per trencar la cadena d’explotació.