Alternativas ante los obstáculos para la integración socioeconómica Nº 44
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"

Des de fa vàries dècades, les nostres societats occidentals tenen davant seu un problema que les concepcions clàssiques no els permeten superar: la crisi de la integració socioeconòmica. Aquest número proposa una presentació de vies alternatives considerades actualment en l'àmbit acadèmic i, en el cas d'algunes també presents en l'espai públic. Es dóna la paraula a investigadores i investigadors amb visions diferents, i es proposen elements per a la renovacio de la reflexió i les pràctiques en matèria socioeconòmica. Cinc de les propostes qüestionen les lògiques socials de les nostres societats contemporànees: l'ètica del
care (Pascale Moliner); els nous criteris d'estimació de la riquesa dels països (Dominique Méda); l'economia solidària o social (Jordi Estivill); la socioeconomia dels comuns (Étienne Verhaegen) i una societat multiactiva (Bernard Fusulier i Chantal Nicole-Dracourt).
El Be Negre
Col·lecció "Textos de Política Social"

El Be Negre (1931-1936) va ser un dels setmanaris satírics més populars de Catalunya durant la Segona República. Va abanderar les reivindicacions de la intel·lectualitat catalana d'esquerres situada en l'òrbita d'Acció Catalana Republicana. Editat a Barcelona per Màrius Gifreda, escrit en català i dirigit pel periodista Josep Maria Planes, va comptar amb alguns dels millors humoristes gràfics de l'època, com Francesc Fontanals "Soka", Valentí Castanys, Avel·lí Artís-Gener "Tísner" i Joaquim Muntañola "Kim". El Be Negre va defendre la democràcia republicana, la separació Església-Estat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 i la normalització del català. Va descarregar el seu humor ingeniós contra la monarquia, el catolicisme conservador i el nacionalisme espanyol contrari a la autonomia catalana. Va denunciar també la violència de carrer anarquista, la radicalització de les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, la colaboració de la Lliga Regionalista amb la CEDA i el anticatalanisme d'Alejandro Lerroux. Entre finals de 1933 i principis de 1936 el setmanari va sofrir censura i suspensions pel Govern, en plena crisi per l'anul·lació de l'Estatut de Catalunya i el judici i empresonament del president de la Generalitat, Lluís Companys, i dels seus consellers.
El futur dels serveis socials
Col·lecció "Textos de Política Social"

Aquest llibre es fruit d'un conjunt de circumstàncies (crisi econòmica, nous paradigmes socials, sorgiment o pujança de noves problemàtiques, frustració dels instruments per fer-hi front, etc) que han posat en qüestió el sistema català de serveis socials d'ençà del 2008. Així i tot no s'ha volgut que esdevingués una recopilació de crítiques llancívoles o de lamentacions estèrils per arrossegar consciències; ans al contrari, s'ha procurat fer front a les mancances i defectes que s'han anat identificant, amb una actitud analítica i, fins on ha arribat la perícia dels autors, també propositiva, de per on podria anar, de com voldrien que fos el futur dels serveis socials.
D'altra banda, es tracta d'un llibre col·lectiu, escrit per més de quinze persones que tenen una pregona i demostrada estimació vers l'acció social i senten que formen part de la seva història. Venen de diferents camps i àmbits, totes són coneixedores d'alguna parcel·la de la realitat que incorpora els serveis socials, uns més arrelats en els de casa nostra i altres que aporten experiènces d'altres comunitats.
Acción voluntaria. Caminos de libertad y de solidaridad.
Col·lecció "Textos de Política Social"

L'acció voluntària més publicitada és la que realitzen les entitats privades no lucratives: associacions, fundacions, obres socials... En aquest llibre es mostra també la que porten a terme, de manera no institucional, persones físiques, famílies i xarxes comunitàries.
L'acció voluntària és una via de llibertat pel desplegament de vocacions personals, entre les que mereix destacar la de l'exercici de la solidaritat demandada per errors i desviacions de la comunitat, el mercat i els poders públics.
En aquest llibre es resenyen, algunes d'elles mitjançant apèndix monogràfics, més de vuitanta bones pràctiques pretèrites i actuals d'acció voluntària. Per a la selecció de les mateixes, es van aplicar aquests criteris: llibertat d'iniciativa i desenvolupament, ausència de lucre i aportacions de valor especial, solidaritat no particularista i conformitat amb les lleis.
El Pacto Mundial para la Migración Segura, Ordenada y Regular: un modelo para armar
Col·lecció "Textos de Política Social"
Pot resultar sorprenent que en el clima de profundes tensions per la presència de forces xenòfobes que viuen les democràcies occidentals, Nacions Unides hagi aconseguit aprovar, amb el recolzament de la immensa majoria dels països del món, el text del Pacto Mundial para la migración Segura, Ordenada y Regular. Amb raó ha dit Louise Arbour que aquest Pacte representa "un assoliment històric notable i un canvi cap al multilateralisme, però, potser igual d'important, és un reconeixement col·lectiu de la necessitat d'aprofitar millor els beneficis indubtables de la migració i mitigar els seus complexos i numerosos reptes".Ara toca fer que el Pacte siguie el "marc" de referència en la conversació social i política sobre la gestió de les migracions internacionals. Aquest llibre vol ser un instrument en aquesta direcció. Així aconseguirem democràcies més estables i societats més justes i integrades.
Ayuda Social: Contractualización y contrapartida Nº 43
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"

A principis de la dècada de 1990, el fenomen de la contractació dels dispositius d'ajuda social estaven apareixent en diversos països europeus. Ara és un element central d'aquest sistema i ha estat àmpliament estudiat. El seu anàlisi segueix vigent després dels canvis recents que han afectat l'ajuda social en països com Bèlgica, França o Espanya. Si bé el primer ha vist com la seva aplicació s'extén a totes les categories de persones que la utilitzen, hem presenciat la creació a França d'un sistema de recolzament per a joves amb dificultats per qui la firma d'un contracte és essencial. Aquestes notícies fan ressò d'aquest problema que té com a objectiu estudiar com s'aplica la contractualització, però també la lògica de contrapartida que s'aplica.
Investigar la prensa satírica actual
Col·lecció "Textos de Política Social"
Des de la posició de qui no ostenta el poder, el riure pot convertir-se en un potent aliat per crear corrents d'opinió. Així ho demostrà Bajtin quan es va embarcar en la tasca d'investigar les formes de participació política en èpoques i llocs a on la contestació dels súbdits semblava a primera vista improbable. El concepte de carnaval medieval refuta aquesta idea. Les anomenades esferes plebees permitien oxigenar l'enrarit domini dels poders absolutistes, encara que fós només per uns dies. Recorrent a la història dels carnestoltes es podien comprendre les corrents subterrànies que filtraven les societats sòlidament establertes a la superfície. En poques paraules, en la sàtira popular era possible aproximar-se a l'experiència del poble sobre la seva pròpia realitat política i social. En els seus millors moments, la revista El Jueves ha funcionat com un carnestoltes crític amb el poder. S'ha convertit en l'única públicació supervivent en el panorama satíric espanyol durant la història de la recent democràcia espanyola. De fet, el seu trajecte s'ha solapat des de la seva aparició el maig de 1977 amb el d'aquella democràcia. Aquest llibre pretén abordar diferents enfocaments amb els que examinar les potencialitats de El Jueves.
El humor y la cultura política en al España contemporánea
Col·lecció "Textos de Política Social"
El que sí saber a ciència certa sobre l'humor és que és històric i està culturalment determinat. En aquest llibre, els autors s'atraveixen a proposar que, a més, per entendre la vida política d'una col·lectivitat no és suficient analitzar les estructures de poder i els processos polítics, sino que és imprescindible ocupar-se de la cultura política, és dir, del sistema de creences, símbols expressius i valors que defineixen la situació en la que té lloc l'acció política. I que l'humor - inclús en la seva absència - formen part d'ella.
Aquest llibre tracta de manera original dos temes - la cultura política i l'humor polític - que no solen anar junts de la mà. Ho fa al llarg de la història contemporànea espanyola i pot donar-nos pistes sobres el valors subjacents en les actituts polítiques portades a l'espai públic, sobre les pugnes que es donen en ell, sobre les victòries, les derrotes i els consenços que es despleguen en diferents moments. La màscara de l'humor amaga sempre a un actor. A un actor polític...
El desarrollo de las comunidades vecinales Nº 42
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"
El desenvolupament de les comunitats veïnals fa referència a processos de coordinació estructurada als que contribueixen un conjunt de diferents actors, autònoms entre si i amb lògiques i interessos diferents. Aquest procés de coordinació es desenvolupa com una negociació en què la finalitat és precisar els objectius comuns. La majoria de les vegades es tracta de maneres d'acció i d'intervenció col·lectiva sustentats en els principis d'implicació ciutadana i de cooperació entre actors públics, associatius i privats per tal de comprendre més i treballar millor les qüestions col·lectives.
Constitueix, fonamentalment, un impuls destinat a amplificar la mobilització dels recursos locals, així com l'acció col·lectiva en tant que estratègia de modificació de les condicions de vida. de la coordinació sorgeixen iniciatives, projectes i serveis, principalment en l'àmbit del desenvolupament social, que interactuen o s'integren amb els àmbits del desenvolupament econòmic, cultural i ambiental
Inmigración y Generalitat de Catalunya (1977 - 2010)
Qué se hizo y por qué
Col·lecció Conflicte, Canvi Social i Democràcia
Entre 1901 i 2012 Catalunya ha viscut tres grans onades immigratòries. Les dues primeres (1901-1930, 1951-1975), de persones procedents de la resta d'Espanya, i la tercera, procedents de la resta del món (2002-2012). La Generalitat va ser restablerta el 1977, i des del primer dia va començar a prestar els seus serveis públics a tota la població, incloent a l'estrangera, tot i que no va començar de zero, i va comptar amb l'experiència dels grans col·lectius professionals -educació, serveis socials, sanitat-, progressivament transferits. Aquest llibre examina la política d'immigració de la Generalitat entre 1977 i 2010, any d'aprovació de la Llei d'Acollida, i ha estat escrit amb el propòsit d'ajudar a que les coses que es van fer bé siguin conegudes, i que en el futur segueixin fent-se bé, o millor. Es tracta de 34 anys a examen, durant els quals es va dur a terme un ingent treball cívic i de les institucions, que tendeix a integrar els estrangers, que van arribar ràpida, inesperada i massivament. A més, van arribar en molt major nombre que a qualsevol altre territori de l'Estat.Per conèixer la política d'aquests 34 anys, l'autor ha entrevistat a dotzenes de persones de sindicats, patronals, partits, universitats, ajuntaments i de les diverses organitzacions que componen la Generalitat. També ha revisat més d'un centenar de documents institucionals. La política es va iniciar amb la integració social, però va evolucionar -i seguirà fent-ho cap a una política integral de migracions, que va ser tractant de donar resposta a la progressiva complexitat dels moviments humans, incorporant nous continguts: emigracions pròpies, selecció en origen, retorns o refugi. El 1997, la política va aterrar sobre una pista, ja definida al llarg del segle XX, consistent en la identificació tàcita que els catalans s'estableixen entre immigrant i integració social; entenent per «integració», tradicionalment, tres coses: la mobilitat social ascendent, saber o entendre la llengua catalana, i tenir empatia cap a la identitat catalana. Aquests tres elements «catalans» es van barrejar amb altres més contemporanis -no estrictament catalans-, i tot això va donar com a resultat una societat no exempta de conflictes però cohesionada, on l'element més important, però més fràgil, va ser -i seguirà sent- la igualtat. La legislació d'estrangeria va aconseguir, amb llargs esforços socials i polítics, drets que després es van perdre en un instant, absurda i inopinadament.
Estado, asociaciones y empresas sociales Nº 41
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"
La col·laboració entre l'Estat i les associacions s'ha basat en un sistema de llibertat subsidiada però llisca cap a un mode de regulació tutelar, a causa sobretot de la incrustació progressiva de les associacions en el sector públic. Amb l'adopció de nous mètodes per encarar les polítiques socials, adoptats pels responsables públics, el paper que es dóna a les associacions i a les empreses socials, la seva missió, el seu funcionament, així com la seva manera d'organització i les seves funcions han patit una evolució que ha modificat els seus estàndards de funcionament.
El document que us presentem busca obrir un espai de reflexió a fi d'oferir llum als reptes lligats a les transformacions de les pràctiques i referents del món associatiu en les seves relacions amb els poders públics en matèria de finançament.
Dolos Aleu. Metgessa en un món hostil
Col·lecció "Universal"
Dolors Aleu va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol (1882) i s’especialitzà en ginecologia i medicina infantil. La doctora Aleu portà una vida professional molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir a Barcelona i a ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat. Aquest llibre recull la seva tesi doctoral De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883) i el text inèdit Consejos de una madre a sus hijos (1900).
Pròleg a càrrec del Dr. Jacint Corbella
Debat sobre les transformacions de les entitats socials. Nº 40
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"
La celebració dels 20 anys de la revista “Políticas Sociales en Europa” va tenir lloc en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el dia 11 de maig de 2016. Es va presentar el número 35-36 de la revista, Transformaciones de las entidades sociales en el marc d’un debat sota el mateix títol. Josep Ricou, Cristina Rimbau i Montse Font donaren la benvinguda i van fer balanç d’aquest vintè aniversari. Els dos grans temes tractats foren coordinats per Cristina Rimbau —les transformacions de les entitats socials a l’Estat espanyol— amb la participació de Susanna Vert, Sali Guntín i Fernando Fantova i per Ramon Nicolau —les transformacions de les ONG a Catalunya— amb les ponències de Teresa Crespo, Àngels Guiteras i José Leal. Aquesta publicació recull totes les intervencions i parlaments que varen tenir lloc en aquella jornada.
Apoyos a cuidadores de familias con discapacidad y dependencia. Nº 38-39
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"
L'atenció a persones afectes de dependència per part de familiars és valorada positivament, no només a Espanya, tant per la majoria dels assistits com dels experts lliures de conflictes d'interessos. Aquests, d'altra banda, consideren imprescindible oferir suports (formació, respir, psicoteràpia, etc.) per assegurar la qualitat i seguretat de les cures familiars, així com per prevenir o alleujar situacions de sobrecàrrega dels qui els presten.
Els serveis socials d'algunes comunitats autònomes estan fent aportacions estimables per satisfer la demanda indicada, però queden molts buits per cobrir.
Aquesta situació deficitària confereix especial interès a les iniciatives d'altres agents: ajuntaments, organitzacions no lucratives, empreses mercantils i entitats per a l'exercici de la responsabilitat social corporativa; de tots ells s'ofereixen experiències en aquest número.
Migrantes y refugiados
Col·lecció "Textos de Política Social"
Es tracta d'una rigorosa reflexió sobre la gravetat i les conseqüències de la crisi humanitària que pateixen milers de persones i la manca d'una política eficaç i responsable per part de les autoritats i institucions europees. Migrants, refugiats i desplaçats per la crueltat de la guerra i l'odi troben la mort a la Mediterrània o s'enfronten a un paisatge de controls, classificació, menyspreu i filats. Claire Rodier, en col·laboració amb Catherine Portevin, exposa, de forma concisa i directa, els principals interrogants que suggereix aquest drama col·lectiu i s'allunya, amb el seu relat, dubtes i ambigüitats sobre el seu coneixement. Europa ens ofereix el seu fracàs polític i institucional a través de la incapacitat dels seus governs i l'egoisme dels seus dirigents davant de la tragèdia d'una població desplaçada que pateix la discriminació més absoluta.
Pròleg a càrrec de Lorenzo Cachón.
Viaje a la Tierra de Fuego
Col·lecció "Universal"
Charles Darwin va ser aventurer, científic, naturalista però sobretot va ser un gran emprenedor. La publicació de Darwin, Viaje a la Tierra de Fuego, situat entre 1832 i 1833, es presenta sota una acurada edició on mapes, biografies, imatges, gravats i nombroses notes aclaridores, a peu de pàgina, acompanyen el corresponent text, organitzat en 8 capítols. La portada i dibuixos són obra de l'escultor i il·lustrador Lawrence Beck. Jordi Sargatal, prestigiós naturalista i impulsor del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (1984), és l'autor d'un interessant pròleg on ens suggereix alguns punts d'anàlisi d'indiscutible actualitat de l'obra de l'autor de Viaje al alrededor del mundo.Si ens preguntem sobre el perquè d'una nova edició d'aquest llibre, editat en 1982 per Fer, diríem que es tracta d'entusiasmar a la població adolescent en el coneixement de les exploracions i en l'interès i amor per l'observació de la natura. Ens trobem davant d'un text que va molt més enllà de l'interès descriptiu d'un apassionant llibre de viatges i del que pugui representar un minuciós diari d'un excepcional viatger, científic i observador. Aquesta obra és una clara reivindicació del valor i esperit de superació davant les precarietats pròpies i alienes d'aquells temps. Aquesta obra és una ferma defensa del paisatge, de la flora i de la fauna que avui pateixen una devastació imparable amb nombrosos atemptats a la biodiversitat i a la vida sobre la Terra.
Sargatal escriu en el seu pròleg: "Si la humanitat fora racional de veritat hauria de parar de créixer, i ser conscient de l'absoluta necessitat de mantenir viu i variat l'escenari on es desenvolupen totes les seves funcions, tots els seus guions. Si l'escenari s'enfonsa, per bona que sigui l'obra, el guió i els actors, és evidentment que es va a acabar la funció per a l'espècie humana".
La racionalización de las profesiones sociales. Nº37
Col·lecció de la revista "Políticas Sociales en Europa"

La identitat dels professionals de la intervenció no pot reduir-se al seu "caràcter d'experts", a partir dels seus coneixements i competències, en l'aplicació de "bones pràctiques" destinades a l'obtenció de resultats estandarditzats. A aquesta definició funcionalista i instrumental, pròpia de les ideologies que volen imposar-se en els àmbits professionals i de la formació, podem oposar-hi una altra concepció del professionalisme que l'associa amb la capacitat col·lectiva dels treballadors de negociar el contingut de les finalitats de la seva professió amb l'Estat, els col·laboradors i els usuaris.
Las ciudades ante el cambio de era
Col·lecció "Filosofia i Ciències Socials"

La recessió econòmica que es va iniciar el 2008 a la Unió Europea ha finalitzat, però la crisi societària que la va engendrar continua ampliant-se i aprofundint-se a causa de les contradiccions socials que suposa el canvi cap a la societat xarxa en un marc institucional, econòmic, de valors i de governació totalment inadequat. Cal afrontar prioritàriament el canvi d'era, de manera decidida i en tota la seva complexitat. En cas de no fer-se apareixeran, en un futur proper, noves i importants recessions econòmiques de manera cíclica.
La tesi principal del llibre és la següent: les ciutats, i específicament una nova governança urbana, són claus per conduir adequadament el canvi d'era que es va iniciar a finals de la dècada de 1980, i amb això superar la crisi societària. Per això, s'identifiquen les característiques de les crisis estructurals de les societats industrials esdevingudes a Europa, i, amb més profunditat, tant el canvi d'era que porta associat la crisi societària actual, com el paper que tenen les ciutats en el mateix. S'expliciten, a més, les característiques de les polítiques urbanes i els instruments de governança democràtica apropiats per afrontar aquest canvi.
19 de juliol del 36 a Barcelona
Col·lecció "Memòria i pensament"
Nova edició (3a.) del llibre d'Abel Paz amb pròlegs de Bernat Muniesa i Federica Montseny.
Abel Paz, fill de pares camperols va néixer a Almeria el 1921. L’any 1929 la seva família s’instal·là a Barcelona on, des de 1932 fins al 1935, va anar a l’escola racionalista Natura, a la barriada del Clot. L’any 1935, començà a treballar com a aprenent en una fàbrica tèxtil i, des de llavors data la seva adhesió a la CNT i a les Joventuts llibertàries, organitzacions en les que milità durant el període revolucionari que s’inicià el 19 de juliol de 1936. Fou combatent en les Jornades de maig de 1937 i mantingué, des d’aleshores fins ara, una posició crítica dins del Moviment Llibertari.
Amb la pèrdua de Barcelona el 26 de gener de 1939 s’exilià a França on va viure la dramàtica situació dels camps de concentració i la lluita contra l’exèrcit nazi que va envair França el juny de 1940. L’any 1942 s’incorporà a la guerra llibertària que sostenia, a Espanya, el seu combat contra la dictadura militar i burgesa. El desembre d’aquell any va ser detingut per la policia degut a les seves activitats subversives i va ser empresonat fins l’any 1953, exiliant-se altre cop a França on va viure fins que va tornar a Espanya l’any 1977.
Entre les seves activitats a l’exili hi ha la seva labor literària a la premsa llibertària: CNT, Solidaritat Obrera, Nueva Senda i Juventud Libre. És autor dels llibres Paradigma de una revolución -la traducció catalana del qual és aquest que teniu a les mans-, Durruti, El proletariado en armas –traduit a vuit idiomes-, Crónica apasionada de la Columna de Hierro i Los conflictos de la primera Internacional en España (1868-1872), CNT 1939-1951. L’editorial Hacer ha publicat gran part de la seva obra.
Trencar el silenci
Col·lecció "Memòria i pensament"

Les conseqüències i els estralls de la sublevació militar del 36 han estat àmpliament però sempre insuficientment explicats. La intenció de l'editorial ha estat recollir els records de les famílies, dels parents desapareguts, exiliats, o bé aquells records amagats que anaven sortint en les converses de les trobades familiars o durant els silencis.
És la memòria dels perdedors, de la gent anònima, d'aquells qui van preservar un llarg i continuat silenci. Dels que ho van prerdre tot menys la dignitat. Aquests són els veritables protagonistes de la història.